La Vall de Boí o la necessitat d’implantar una taxa turística


Com a conseqüència de les retallades pressupostàries algunes de les esglésies romàniques de la Vall de Boí hauran de tancar les seves portes durant uns mesos. Aquesta és una mala notícia per a la zona, ja que les activitats turístiques havien experimentat una important embranzida durant els darrers anys gràcies precisament a la promoció del romànic. Probablement aquest no sigui l’únic espai monumental afectat per les retallades. Més d’un museu o atracció turística acabarà patint retallades d’horaris o directament haurà d’abaixar la persiana.

En alguns casos, com el Museu dels Sants d’Olot, aquesta situació obeeix a haver dissenyat infraestructures on les taxes de cobertura (és a dir el que aporten els visitants sobre el total de despeses) són ínfimes. Però en la majoria dels casos els problemes provenen directament d’un sistema de finançament pervers i que cal reformular.

Les atraccions turístiques són un típic cas de bé públic, és a dir aquell que tothom en pot gaudir sense veure’s afectat per limitacions d’accés o pel consum que en fan altres, que a més genera externalitats positives. Un hotel que té a pocs metres les esglésies romàniques de la Vall de Boí tindrà segurament molta més demanda que no pas un hotel amb les mateixes característiques i comoditats en una zona on no hi hagi aquests espais monumentals. El mateix podem dir dels restaurants o de les botigues. Com és comprensible, a tots aquests negocis, i per extensió a la població en el seu conjunt, li interessa que aquests monuments es mantinguin i fins i tot que es potenciïn. Però qui paga la festa?

El més lògic, tractant-se d’una externalitat positiva és que siguin els beneficiaris qui ho paguin. Ja he comentat en alguna entrada anterior que, si tants beneficis dóna Ryanair al sector de l’hoteleria gironí, haurien de ser aquestes empreses (i no la Generalitat) qui pagués els acords de col·laboració. Però aquí entrem en un altre problema: com aconseguir que tothom pagui. Al tractar-se d’un bé públic, els incentius a no pagar, i deixar que siguin els altres qui paguen, són molt alts. Com tothom actuarà igual (bé per “egoisme preventiu”, bé per no acabar fent el préssec) difícilment es podran mantenir aquests béns públics si les aportacions són voluntàries. Aquells qui hagin tingut una casa o parcel·la en una urbanització sabran a què em refereixo.

Les alternatives passen doncs perquè les contribucions siguin obligatòries. Una possible opció hauria estat que les Cambres de Comerç aportessin part dels recursos que recaptaven d’aquells negocis directament vinculats al turisme. Aquesta opció, però, ha quedat descartada des del dia en què va deixar de ser obligatòria la quota cameral.  L’altra alternativa és mitjançant una taxa turística, que s’aplicaria tant a pernoctacions com també a d’altres activitats de caire turístic (per exemple a restaurants o a aquells comerços que obrissin en festius).

Perquè el sistema funcionés caldria que els recursos generats per aquesta taxa anessin directament destinats a activitats turístiques, en comptes d’anar a un pot comú, intentant també que existís una bona correlació entre els ingressos que els turistes aporten i les inversions que es realitzen. També caldria que en el disseny de les línies mestres de les polítiques d’inversió turística hi estiguessin representats els principals actors, però evitant que aquests tinguessin el pes principal en la presa de decisions. Al capdavall, qui formalment paga la taxa (i en alguns casos també a la pràctica) són els turistes, no pas els hotelers o restauradors.

2 thoughts on “La Vall de Boí o la necessitat d’implantar una taxa turística

  1. Per les característiques de la meva feina i la de la meva parella, acostumem a sortir entre setmana, i no en els mesos turísticament més forts.
    L’any 2010, a mitjans de juny, vam anar a la vall de Boí. Vam dormir al Pont de Suert, potser fora de la presumpta zona de taxa turística, de fet, acostumo a pensar “indret popular, indret car”, però això de popular és un dir, aquell dia no hi havia gaire gent.
    A Sant Climent, 3 o 4 persones, a Santa Maria hi vam estar sols. I era per la tarda, potser un pèl tard, que ens van trigar força a servir el dinar. Quan vam baixar a Boí, ja era tancat. I Durro. I Erill. I Barruera.
    Bé, les vam poder veure per fora.
    A finals de setembre del mateix any, vam anar a Prats de Molló. I entre altres indrets vam visitar Santa Maria de Serrabona, al Rosselló. Era dijous i la una del migdia, l’hora de dinar dels francesos. Però dins l’església érem més de 20 persones.
    Serrabona no és patrimoni de la humanitat. No està “tan lluny” dels llocs més poblats com Boí, però tampoc és un lloc de pas ni molt menys.
    Serrabona és privat. Ignoro si rep subvencions del govern francès, però sospito que no gaires comparat amb els diners públics que han anat a parar a les esglésies de la vall de Boí. Però es manté, i no només l’església, sinó tot el parc que l’envolta, un pícnic, una zona de jardí botànic amb oliveres de diverses varietats…
    La diferència? El públic, diria que tenen un flux mol menys concentrat en uns pocs dies “turístics”. I diria, que de mitjana, és un visitant més entès, que fa fotografies més “expertes”, i que compra més a la botiga.
    A casa nostra, la visita és més “turística” que no pas “cultural”, ara no parlo de la vall de Boí, sinó, per exemple, del romànic en general. I moltes vegades, la majoria, acabes veient els monuments només per fora. Bé, al menys això només costa els diners de la benzina. I quan els veus per dins, sovint és en exclusiva, no hi ha ningú més. Ara puc recordar alguns dels monuments romànics on hi he estat darrerament i que he pogut aconseguir les claus o me’ls he trobat oberts, però que no hi havia ningú més:
    Santa Maria i Sant Miquel de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà, Santa Maria de Covet, Sant Cristòfol de Beget, Sant Cerni de Tavernoles… Però la gran majoria, només per fora.
    És més qüestió de cultura que d’euros.

    • Lluís,

      Moltes gràcies pel teu comentari. Efectivament els francesos ens duen força avantatge en els temes de turisme cultural. Hem d’aprendre d’ells!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s