Deseu la cassola per a una altra ocasió


No sé qui tingué la idea d’exportar les cassolades (utilitzades per primer cop per la burgesia xilena a l’era Allende) a Barcelona, però aquestes han acabat arrelant en la vida política. Estrenades arran de la invasió de l’Iraq, van anar tenint rèpliques en els següents anys. Les hem vist (o millor dit escoltat) en situacions tan diverses com la jornada de reflexió de les eleccions del 2004, la primera nit “en blanc” arran de l’apagada del 2007 o per protestar per les anomenades “retallades”. Ahir per exemple n’hi va haver una davant del Palau de la Generalitat per protestar contra els canvis en la gestió del PIRMI. Els manifestants protestaven, entre altres coses, pel canvi del sistema de pagament d’aquesta prestació, que ha consistit en enviar un xec nominatiu en comptes de fer una transferència bancària, que era la pràctica habitual.

Amb tot el respecte per als manifestants, no entenc massa bé de què protestaven.  De fet jo aplaudiria una mesura que té com a finalitat detectar possibles situacions d’irregularitat. Enviar un xec en comptes d’una transferència és una mesura enutjosa per a tothom (i també cara de gestionar), però permet visualitzar qui satisfà els requisits, i qui en canvi el percep mentre viu a un altre país o comunitat autònoma, o qui està passant les vacances fora de casa seva.  I sembla que aquests darrers no són pocs. Un 20% dels beneficiaris encara un han bescanviat el seu xec. Traient casos excepcionals (per exemple, el de persones ingressades a l’hospital) ja s’intueix que la bossa de frau no és precisament residual. I això sense comptar altres possibles tipus d’irregularitats que el nou sistema no permet detectar.

Personalment prefereixo un sistema de renda mínima amb moltes limitacions i restriccions, que no pas que no existeixi cap sistema, que és al que ens podríem veure abocats si no fem res i permetem que la percepció fraudulenta esdevingui la norma i no pas l’excepció. A aquesta mateixa conclusió van arribar per cert els escandinaus fa un parell de dècades quan el seu estat del benestar va entrar en crisi. L’extrema generositat dels estats del benestar van generar dos efectes perversos: el primer, el de grups de persones que vivien a costa de la resta de ciutadans; el segon, la fugida de professionals qualificats cansats de pagar a preu d’or el benestar d’altres. La solució que es va adoptar, i que ha funcionat prou bé fins ara, ha estat mantenir l’estat del benestar però alhora es van reforçar els controls, en els quals per cert, hi participa activament la població.

Potser que desem la cassola per a una millor ocasió. O potser que anem a fer les cassolades davant dels domicilis dels qui irregular o fraudulentament estan percebent aquesta prestació. Aquests són els responsables de què algun dia pugui qüestionar-se la renda mínima d’inserció, i no pas la suposada ideologia dels qui manen ara al Palau de la Generalitat, els quals per cert van ser qui en la seva etapa anterior van establir aquesta xarxa de protecció social de manera pionera a l’Estat.

One thought on “Deseu la cassola per a una altra ocasió

  1. no estic gens d’ acord
    primer, cal perseguir el frau, però sense perjudicar a qui no defrauda. em refereixo als retards en el pagament a gent a qui li ve de 400 euros, i que complia els requisits
    segon, em sembla d’ un gust pèssim començar a airejar tots els casos de frau, donant a entendre que qui cobra aquesta prestació és un sense vergonya. crec que el conseller Mena ha estat tan poc empàtic, que sembla viu a un planeta diferent. sincerament, crec que li deu haver semblat tot plegat molt estrany, com si jo em posa a regular l’ activitat de els empreses dedicades a la fabricació de motllos industrials. parlar de “simples molèsties” em sembla impresentable. aquest és el millor dels consellers possibles?..doncs sí que estem malament!
    tercer, quan els senyors de ciu ho desitjin, poden parlar el mateix del frau laboral (encadenament de contractes temporals, la inspecció està transferida) o del frau fiscal (per cert, CiU al seu moment va estar en contra d’ allargar del termini de prescripció del delicte fiscal)
    quart, per què parlen de frau si encara no es sap del cert com acaben tots els casos?
    cinquè: és un altre motiu per cassolada l’ enduriment per cobrar aquest subsidi que ha plantejat el conseller Mena.
    sisè: ja està bé de parlar del model escandinau solament en allò que interessa!. mira el grau de compliment fiscal d’ aquelles societats. i això té molt més a veure amb el manteniment del estat del benestar que no pas el possible frau al pirmi. aquí només ens recordem dels impostos per dir que malament ens tracta Espanya, però no veiem quines rendes tributen més. ara que ben mirat, no podem esperar que el senyor Mena denuncii que les rendes mitjanes dels empresaris són menors que les dels assalariats, indicatiu clar del grau de frau
    gràcies per l’ atenció

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s