Cultura no subvencionada


Ahir em vaig tornar a trobar al Víctor Pàmies després d’uns mesos de no coincidir-hi. En Víctor és lingüista i des de fa força anys s’ha dedicat a anar recopilant frases dites i refranys. Fa uns mesos es va decidir a treure un llibre dedicat als refranys i frases dites referides als ulls. La novetat és que per fer-ho va recórrer a un sistema de crowdfunding, utilitzant la plataforma de Verkami. L’èxit ha estat notable: no només va cobrir les previsions, sinó que es van acabar produint mil exemplars i caldrà fer una segona edició.

El crowdfunding consisteix en finançar un determinat projecte a partir de petits donatius. El que el diferencia amb altres formes de generació d’ingressos és que (a) es condiciona el projecte a l’assoliment de l’objectiu de recursos en un temps determinats (generalment dos o tres mesos) i (b) va acompanyat d’una contrapartida, material o intangible, al patrocinador. En el cas del Víctor, el pagament es va fixar en 20 euros i donava dret a rebre el llibre dedicat, així com la versió electrònica. També hi havia opcions més econòmiques (que només donaven dret a l’edició digital), o generoses (les quals donaven lloc a rebre una quantia superior de llibres.

Iniciatives com aquestes poden tenir molt de recorregut complementant, però també substituint parcialment, el finançament públic de les activitats culturals. En primer lloc dóna major independència al creador, que sap que el seu finançament no dependrà dels gustos o interessos del buròcrata de torn o d’algun mecenes privat. Però també li imposa una disciplina, ja que la recepció del finançament li imposa uns compromisos que haurà de respectar si vol tornar a captar recursos en un futur per a un altre projecte.

I ja anant un pas més enllà, a llarg termini es podria estudiar la creació un “crèdit cultural”, consistent en oferir una deducció ( a l’IRPF o a l’Impost de Societat) a tots aquells qui inverteixin en projectes d’aquestes característiques, amb l’objectiu que siguin els ciutadans, i no pas l’administració, qui majoritàriament decideixi sobre

En Víctor i Verkami han obert un camí al qual s’hi ha sumat ja el cinema. Fa unes setmanes es va anunciar que en Joel Joan volia dur al cinema “Eric i l’exèrcit del Fènix” basat en l’afer Èric Beltran, utilizant un sistema d’aquestes característiques. I aquest divendres s’estrena a les nostres pantalles Passi el que Passi, de Robert Bellsolà, i que ha estat realitzada sense subvencions. Tant de bo això no sigui una flor d’estiu…

P.D: Probablement a en Víctor Pàmies li haurà fet força mal d’ulls veure el mot “decepcionar”, en comptes de “decebre” titulant l’anterior entrada d’aquest bloc. Malgrat que “decepció” existeix i que per tant “decepcionar” podria ser acceptable, la forma que es considera correcta és “decebre”. Demano disculpes si algun lector s’ha sentit decebut per aquest motiu, amb el benentès de què som en un bloc, no pas en una publicació formal, la qual ha passat per diversos filtres de revisió.

2 thoughts on “Cultura no subvencionada

  1. I no em diràs que no és més maco “decebre” que “depecionar”. En català la 2a conjugació vernal ja no és creativa i per tant no es generen nous verbs acabats en -re ni en -er. La majoria cauen al sac de la primera conjugació. I per això apareixen aquests verbs amb escreix que sovint podem modificar per altres més sintètics i amb més tradició: ‘formatejar’ i ‘formatar’, per exemple.

    El crowdfunding és un sistema de finançament a tenir molt en compte, perquè canviamoltes coses i ofereix noves oportunitats de mecenatge a iniciatives que, altrament, ho tindrien molt difícil per emergir.

    En el cas del món editorial, també és una sortida novedosa al tancat mercat actual, però cal tenir en compte que fer un llibre no vol dir només escriure l’original, sinó que hi ha unes tasques editorials i de distribució que cal tenir en compte.

    • I tant que sí! El problema fou principalment que vaig ser víctima d’una de les meves pràctiques: no repassar allò que escric en un bloc. Una segona lectura probablement hauria provocat algun canvi de paraules i també algun canvi en l’estructura de les frases. Quan escric al bloc no ho faig perquè entenc que aquests tenen un punt d’informalitat que, per exemple, no es poden permetre els diaris.

      Merci pel comentari!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s