Què hem de fer amb el Parc Güell?


Font: Viquipedia

El Parc Güell és sense cap mena de dubte una de les principals atraccions turístiques de Catalunya. Es parla de què aproximadament 4 milions de persones el visiten anualment, i de què un 85% d’aquests són turistes. Sospito que pocs són els turistes que abandonen Barcelona sense haver-lo anat a veure. La popularitat del parc no només s’explica per l’arquitectura gaudiniana,  les vistes o la seva relativa proximitat al centre de Barcelona,  sinó perquè es tracta d’una de les poques atraccions turístiques importants lliures d’entrada.

Però la massificació té un preu. O millor dit, en té dos. Un és el preu directe que paguen els contribuents barcelonins per haver de costejar aquest excés de pressió humana, i que es tradueix en majors necessitats de manteniment, neteja i seguretat. L’altre preu és l’indirecte: molts barcelonins fa anys que no trepitgen el parc a causa de les aglomeracions i també es troben amb uns mitjans de transport incapaços d’absorvir la demanda extra (com relatava l’Andreu Orte en una entrada recent).

Davant d’aquests problemes s’ha parlat de la conveniència de limitar l’accés al parc. Això pot fer-se via un sistema de preus, fixant una entrada, bé via un sistema de racionament (haver de demanar hora per poder-lo visitar). Com no pot ser d’una altra manera, jo em decanto clarament pel primer mecanisme, ja que en el segon cas els contribuents acabaran pagant encara més una factura que no els pertoca ben bé.

L’únic problema que es planteja és el fet de què tancant el parc i cobrant entrada els veïns de la zona més immediata en sortiran perjudicats. Això seria així si la decisió afectés a tot el parc, però la intenció és que això només passi a  la zona monumental (és a dir, on està l’obra gaudiniana), deixant la resta com a parc normal. D’aquesta manera els veïns podran continuar podent fent ús del parc alhora que pagar una entrada farà baixar l’accés a la zona monumental a límits més raonables, a més de contribuir a compensar els costos que suposa gestionar un espai d’aquestes característiques.

S’atrevirà el nou alcalde a fer-ho?

8 thoughts on “Què hem de fer amb el Parc Güell?

  1. Hi ha el precedent del Parc del Laberint, en el què es cobra entrada per l’accés. Els veïns, jubilats i aturats hi tenen sempre entrada gratuïta. D’altra banda, els dimecres i diumenges l’entrada també és gratuïta per al públic general, tot i que es controla l’accés per evitar la massificació. L’entrada general costa 2,17 EUR, res de l’altre món.

    • Efectivament Àngel! De fet estava pensant en aquest cas quan parlava de la necessitat de posar una entrada. Amb una política de descomptes i gratuïtats raonable em penso que seria la millor de les solucions.

  2. Cert és el que dius, però aquí no es contemplen les externalitats positives també derivades d’aquest turisme massificat. Comerços de la zona fan més caixa (i paguen més impostos) les línies de bus i metro cap al parc Güell són més plenes i per tant hi ha menys dèficit a l’ATM. Sense tenir en compte la publicitat en sí del Parc Güell com atracció turística, i com a reclam publicitari. Per tant, tenir el Parc Güell massificat també genera uns beneficis i externalitats positives.
    D’altra banda cal tenir en compte que el cost marginal de tenir més visitants al parc tampoc és molt alt. Sospito que la major part del manteniment (plantes i arquitectura) que es fa no depèn del nombre de visitants. Encara que evidentment hi ha més desgast.
    S’hauria d’analitzar els beneficis també. Cosa que d’altra banda és força més difícil.

    • Edgar,

      Dubto que un turista deixi de venir a Barcelona perquè li fan pagar 2 o 3 euros per veure el Parc Güell. L’única cosa que podria passar és que la despesa canviés de destinació: aquests 3 euros surten d’una despesa menor en bars o comerços. Jo personalment no crec que passi aquest efecte substitució, ja que estem parlant de quantitats molt petites: molt probablement s’acabarà incrementant la despesa mitjana. Els efectes sobre l’ATM poden ser positius, si tenim en compte que les línies normals d’autobús tenen dèficit d’explotació (en altres paraules, estem subvencionant amb un 50% el “passatger marginal”).

      El plantejament que fas de costos marginals seria correcte si no existissin restriccions de capacitat. Quan aquestes existeixen, els costos marginals decauen fins a un cert punt (la capacitat òptima), per augmentar a partir de llavors. A cap turista li agrada anar a llocs molt massificats, tant per les cues que potser haurà de fer com pel fet de què es trobarà un espai que poc o res té a veure amb el que li han venut. La situació actual del Parc Güell és precisament aquesta, i potser és aquest el motiu pel qual els barcelonins tendim a evitar-lo, llevat de quan toca anar-hi per acompanyar alguna visita.

      Merci pel comentari!

  3. Estic d’acord amb una solució similar a la del Laberint. L’única dificultat d’aplicar-la rau en els costos derivats de la massificació que haurien de repercutir en manteniment. En l’actual escenari, els riscos de fer malbé alguns ornaments del parc són elevats i s’han accelerat en els darrers anys, especialment des de l’any Gaudí.
    Segons un informe intern, actualment hi ha una afluència mitjana superior a 20.000 persones/dia en temporada alta i es considera que l’afluència “sostenible” seria propera a les 10.000 persones/dia . Afluència sostenible seria aquella amb la qual no seria necessari incrementar el personal que tingui cura de l’espai per tenir-lo en bones condicions.
    Amb un escenari d’afluència similar i entrada de 3 euros, segurament seria possible millorar el manteniment, però també l’accés en microbusos des de l’estació de Lesseps, incloure la figura de guies, etc.
    Ara bé, hi ha el posicionament conservacionista, que diu que els monuments no s’han de tocar constantment i només s’han d’invertir calers eventualment. En aquest cas només quedaria l’opció de limitar l’accés a unes hores i a menys persones.
    En tot cas, existeix un cost marginal d’incrementar el nombre de visitants perquè no es tracta d’un museu en el qual el comportament dels visitants tendeix a assemblar-se. Com a veí de la zona us ben garanteixo que la gent que visita el PArk Güell al capvespre (8-9 del vespre) tendeix a respectar més l’espai i a no trepitjar gaire.
    Vaig contactar amb el candidat Trias i la seva solució em va semblar encara poc clara, tot i que acabarà sent alguna de les explicades aquí.
    En tot cas, a diferència del Laberint d’Horta, crec que UNESCO (el Park fou declarat monument artístic el 1984) prohibeix que un monument tingui preu per unes persones i lliure de cost a uns altres. BTV va fer aquesta consulta i anava en aquesta direcció. Estic segur que es podrien buscar altres alternatives i/o sistema de pagament gairebé anecdòtic per als veïns.

    • Andreu,

      Gràcies pels aclariments. El tema de la UNESCO pot ser un impediment, però crec que tot és negociable. Al capdavall no es pretén fer cap negoci sinó senzillament protegir un monument enfront d’un ús excessiu.

  4. sí, recordo que, per exemple, a Tarragona es paga(va) menys d’un euro si ensenyaves DNI amb província de Tarragona i ben bé 5 euros si eres d’un altre lloc. Amb un abonament anual de 10 cèntims segurament ja seria legal.

  5. Desconeixia aquest criteri de l’UNESCO, però crec que té tot el sentit discriminar els veïns dels barris de l’entorn respecte dels d’altres barris o dels visitants ocasionals amb independència de la seva nacionalitat. Al capdavall, hem de tenir en compte que el Parc Güell no deixa de ser un parc urbà i, per tant, un espai lliure, domini públic. Des del punt de vista normatiu, crec que es pot justificar una limitació d’accés al conjunt monumental, però no a la totalitat del parc. En el cas del Laberint d’Horta, la limitació d’accés és parcial, només respecte del que és estríctament el laberint.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s