Un mercat de vocals de meses electorals


Aquest diumenge milers de ciutadans estaran cridats a formar part de les meses electorals, la qual s’ha realitzat mitjançant un sorteig. Tot i que es tracta d’una activitat puntual i que té una petita compensació per cobrir dietes (60 euros), força gent voldria evitar-la com fos. A ningú li agrada passar un dels dos dies de festa setmanals tancat en una cosa que sembla massa la feina, per molt que l’endemà et donin unes hores lliures. No obstant, el càstig per no compareixença és important, amb multes i fins i tot penes de presó menor. A més, l’objecció de consciencia no és aplicable en aquest cas, com es va comprovar en un recent procés judicial. Alguns opten per la via pragmàtica i busquen forats en la normativa per evitar ser cridats, per exemple, declarant ser analfabets.
Aquesta vegada la situació podria haver estat diferent. Justament aquell dia hi havia programat un Barça-Madrid , el que frustraria la intenció d’assistir al Camp Nou de molts cridats a ser presidents o vocals. Podríem dir que haver d’anar a una mesa el 28-N sí hauria tingut un important cost d’oportunitat. Davant d’aquesta situació molta gent ha plantejat que potser fóra bo que es tractés d’una activitat voluntària, o fins i tot que fossin els aturats els qui ocupessin les meses electorals, a canvi d’una compensació. Aquestes opcions plantegen alguns problemes. La primera d’elles la possibilitat de què no es cobreixin les places si no és millorant la compensació. La segona, el fet de què finalment seran alguns col•lectius en els qui recaurà l’obligació d’una activitat que és obligació de tota la societat.

Jo proposo un mecanisme alternatiu: permetre un mercat de vocals electorals. Si, posem el cas, em toca anar de vocal a la propera elecció i justament aquell dia m’havia reservat un viatge a Londres tindria la possibilitat de buscar alguna persona que em substituís. Aquesta substitució podria tenir un cost zero per a mi (per exemple ser un familiar), però també pot tenir un cost per a convèncer al voluntari. Per tal d’evitar que aquest fet fos generalitzat hi hauria unes certes restriccions. Per exemple, només es podria utilitzar un únic cop cada 4 anys. En altres paraules: aquesta vegada podries anar a veure tranquil el Barça-Madrid enviant a un no futbolero a la mesa, però si et torna a tocar d’aquí a dos anys hi hauries d’anar ineludiblement.

Afortunadament la racionalitat va imperar i es va moure el dia de partit al dilluns, tot i que tornarem a aparcar el problema fins la propera cita electoral.

3 thoughts on “Un mercat de vocals de meses electorals

  1. Has pensat si permetries que el substitut sí anés repetint?

    M’imagino un mercat de substituts oferint-se (en premsa, en els col·legis a primera hora) per tal d’alliberar a la gent.

    Lamentablement, no ho comparteixo gens. Participar d’unes eleccions (o d’un jurat) és una obligació derivada del sistema. I si et toca, et toca. No em sembla massa correcte que, perque algú cregui tenir quelcom més important a fer, s’alliberi.

    Si hi han motius adequats, sens dubte. Però cal saber acceptar certes obligacions socials. En cas contrari, els “rics” mai les farien.

    • Hola de nou🙂

      Ho sé. És una proposta políticament incorrecta, però permetria solucionar nombrosos maldecaps que ara hi ha. Què passa si has comprat uns bitllets d’avió mesos enrere per anar-te’n un cap de setmana i t’anuncien després que et toca estar en una mesa? Per què no pot substituir-te un familiar, per exemple? Obviament el que proposo no és indiscriminat. Per exemple, només ho podries fer servir un cop, i la persona que et substitueixi hauria de reunir els requisits mínims per poder exercir aquesta condició. Jo això ho veig més just que començar a ampliar el ventall d’excepcions, perquè el límit del que és justificable o no és molt difús.

  2. David,
    La substitució ja està prevista i hi han un suplents per a aquests casos… quelcom molt més just i transparent que no pas que un “es porti el suplent de casa”.
    Sobre el tema dels motius, sense ser cap expert, diria que un viatge comprat fa mesos (i acreditable com a tal) sí podria ser motiu d’exclussió.
    Cal, però, recordar que ser membre d’una taula és una OBLIGACIÓ igual o més important que pagar impostos… no quelcom que només es fa si no tens res millor a fer.
    Ser nacional d’un país comporta molt poques obligacions (pagar impostos -i ja hi ha qui ho evita (total o parcialment)-, ja no hi ha mili… i poques coses més)… a partir d’aquí, tothom vol els drets que aquest concepte “ser nacional” implica. Doncs cal recordar que també hi ha deures i obligacions… i aquesta, la de participar en les eleccions en taules, o ser membre d’un jurat, etc… és una de les poquísimes.

    En aquest tema no ens possariem d’acord… ja que, amb mooolta distància, una ideologia similar s’aplica en l’àmbit laboral i ja has vist com ho van interpretar els controladors

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s