De 300 milions a 900.000 euros d’indemnització


Una de les derivades de la recent decisió del Parlament de Catalunya d’abolir les curses de braus és la compensació a pagar als propietaris de la darrera plaça en actiu. Segons alguna estimació, vestida d’estudi, la compensació se situaria al voltant dels 300 milions d’euros, una quantitat força elevada.

En què es basa aquesta estimació? El que ha fet l’autor, el professor de la UB Vicente Royuela, ha estat calcular l’ingrés per temporada de la Monumental, que ha situat en prop de 4,4 milions d’euros, la qual ha computat basant-se en el nombre d’assistents a les curses del 2007 (111.060) multiplicat per un ingrés mitjà de 40 euros per assistent. Aquesta és la xifra que utilitza com a base per calcular el lucre cesant, és a dir, els ingressos que deixaria de percebre. Suposant un període de vida de 99 anys, aquest se situaria en 253 milions d’euros si es calcula una taxa de descompte real de l’1% (això és es té en compte el tipus d’interès i la taxa d’inflació). A aquesta pèrdua caldria afegir el dany emergent, que situa entre 50 i 150 milions d’euros. Sumant ambdues quantitats sorgeix la màgica xifra de 300 milions d’euros.

Però aquest càlcul és erroni.

1. El primer problema de quantificació el trobem en el lucre cessant, que s’ha calculat de manera barroera agafant els ingressos totals en comptes dels beneficis, que és el que pertocaria. L’autor es justifica considerant que altres actors es veuran perjudicats per la mesura per la via indirecta (al ser treballadors o proveïdors), i que per tant també cal tenir en compte aquestes pèrdues a l’hora de fer un còmput global. D’entrada aquest raonament ja planteja problemes, ja que, si ja és difícil molts cops justificar un lucre cessant directe, més ho és si estem parlant ja d’efectes indirectes. A més, fent el càlcul d’aquesta manera s’incorre en un error, que consisteix en considerar que la pèrdua dels proveïdors o treballadors és igual als seus ingressos, cosa que és falsa. Si es vol incorporar aquest lucre cessant indirecte cal fer dues coses (1) donar també la xifra del lucre cessant directe i (2) a l’hora de calcular el lucre cessant indirecte tenir en compte que cal computar els beneficis perduts i no pas els ingressos perduts.

2.- El segon problema sorgeix en la quantia que s’agafa, ja que aquesta prové d’una estimació molt aproximada i que només es basa en una dada real: el nombre d’assistents. Una consulta als comptes de l’empresa Toros y Espectáculos S.A. (l’empresa del Grup Balañá que realitzava l’explotació de la plaça) mostra uns ingressos d’explotació que en el període 2000-2006 es van situar al voltant del milió d’euros. Cal tenir en compte de què fins a la temporada 2007 aquesta empresa explotava directament l’empresa, pel que podem pensar que els ingressos de taquillatge eren del voltant del milió d’euros. Això dóna una xifra d’ingrés per assistent molt baixa (10 euros), però que potser té sentit: fins a la temporada 2007 bona part de l’assistència a la plaça estava formada per grups de turistes, el que podria justificar els baixos ingressos per assistent. Una altra dada interessant és el benefici, que se situava en aquell període en 90.000 euros per temporada. Probablement aquests baixos beneficis són els responsables de què Balañá decidís abandonar l’explotació directa i arrendés la plaça a una empresa externa a canvi d’un lloguer.

3.- Aquesta seria la màxima quantitat de lucre cessant per temporada. No obstant es pot pensar que, mancada de curses de braus, l’empresa decideixi donar-hi altres usos a la plaça, com per exemple aumentar-ne la utilització per altres espectacles, com poden ser concerts o funcions de circ. Per tant, el que caldria mirar seria el benefici diferencial resultant de passar de poder fer curses de braus a un escenari on no és possible. Molt probablement doncs la xifra es podria reduir sensiblement.

4.- De la mateixa manera, no queda clar el concepte de dany emergent. Aquest existiria si se li impedís desenvolupar qualsevol de les activitats que fins a llavors es desenvolupaven sense que hi hagués la possibilitat de realitzar-ne de noves, cosa que no és el cas. A més, es tornen a comptabilitzar partides que també s’inclouen en el càlcul de lucre cessant.

Per tant, una estimació molt aproximada de la indemnització a percebre per l’empresa Balañá seria com a màxim de 5,6 milions d’euros (aplicant una taxa de descompte de l’1%). Si incloem els elements indirectes, cosa que podem aproximar agafant el multiplicador de la TIOC-2005 per al sector d’activitat d’activitats recreatives, parlaríem d’una indemnització màxima de 7,4 milions, a percebre també per tercer actors.

Però la quantitat real és encara inferior. El càlcul s’ha fet agafant com a període de referència 99 anys, xifra que és totalment exagerada. Se suposa que tot empresari és capaç de reorientar els seus negocis en un termini raonable. Un període de 10 anys sembla més que raonable perquè es pugui reorientar el negoci de manera satisfactòria. Per tant, el màxim a percebre es reduiria fins als 860.000 euros (aplicant novament una taxa de descompte de l’1%).

Aquestes dades són molt aproximades i en cap cas pretenen ser cap estudi científic, però evidencien que el que s’ha venut com a estudi presenta alguns dubtes raonables que fan relativitzar les suposades indemnitzacions a abonar.

2 thoughts on “De 300 milions a 900.000 euros d’indemnització

  1. Retroenllaç: De 300 milions a 900.000 euros d’indemnització // la tafanera

  2. Un excelent anàlisi. Llàstima que no s’ha fet gaire publicitat. Una mentida més (300 milions) que a base de repetir pels diferents mitjans es considerarà veritat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s