S'acaba la deducció al totxo


Finalment ha arribat una decisió que alguns analistes (i que des d’aquí) havíem abonat: l’eliminació de les deduccions a l’adquisició de l’habitatge. La recent decisió del govern de limitar a partir del 2011 aquesta deducció (i de manera parcial) a aquelles persones amb rendes anuals inferiors a 24.000 euros constitueix la seva desaparició de facto, ja que difícilment una persona en aquest tram de renda està en condicions d’adquirir un habitatge.

De fet, la tria d’aquest límit de renda anual no és casual, ja que aquest any s’ha reintroduït una deducció al lloguer que segueix una fòrmula de deducció idèntica a la que ara es proposa a la venda. S’aconsegueix així una igualtat de tracte fiscal entre lloguer i adquisició, reparant-se així una històrica discriminació que ha estat un dels motors de la bombolla immobiliària. A més, el caràcter progressiu de la deducció (la deducció màxima només és aplicable per rendes molt baixes) evita l’efecte esglaó.

Un tema diferent és la manca d’equitat intergeneracional que genera aquesta mesura. Així, les persones que hagin adquirit o adquireixin un habitatge abans del 2011 tindran dret a gaudir de la deducció actual, mentre que a partir d’aquella data no existirà tal dret. En altres paraules, aquesta mesura constitueix una pujada d’impostos en tota regla a les generacions més joves. Un fet que no passa inadvertit per unes generacions que s’han vist perjudicades tant laboralment, com també en un empitjorament de les condicions per accedir a les pensions de jubilació.

Finalmente ha llegado una decisión que algunos analistas (y que también desde aquí) habíamos abonado: la eliminación de las deducciones a la adquisición de la vivienda. La reciente decisión del gobierno de limitar a partir del 2011 esta deducción (y de manera parcial) a aquellas personas con rentas anuales inferiores a 24.000 euros constituye su desaparición de facto, ya que difícilmente una persona en este tramo de renta está en condiciones de ‘adquirir una vivienda.

De hecho, la elección de este límite de renta anual no es casual, ya que este año se ha reintroducido una deducción al alquiler que sigue una fórmula de deducción idéntica a la que ahora se propone a la venta. Se consigue así una igualdad de trato fiscal entre alquiler y adquisición, reparando en una histórica discriminación que ha sido uno de los motores de la burbuja inmobiliaria. Además, el carácter progresivo de la deducción (la deducción máxima sólo es aplicable para rentas muy bajas) evita el efecto escalón.

Un tema distinto es la falta de equidad intergeneracional que genera esta medida. Así, las personas que hayan adquirido o adquieran una vivienda antes del 2011 tendrán derecho a disfrutar de la deducción actual, mientras que a partir de aquella fecha no existirá tal derecho. En otras palabras, esta medida constituye una subida de impuestos en toda regla a las generaciones más jóvenes. Un hecho que no pasa inadvertido por unas generaciones que se han visto perjudicadas tanto laboralmente, como en un empeoramiento de las condiciones para acceder a las pensiones de jubilación.

2 thoughts on “S'acaba la deducció al totxo

  1. A mi no me parece mal ya que aún hay un año de margen, esto es.. se consigue que quienes estuvieran dudando puedan acogerse al actual régimen, con dos consecuencias:

    – se minimiza la “injusticia intergeneracional”.
    – se estimula la compra inmediata de tales pisos antes del cambio de reglas.

    Reitero.. quizás se podría haber hecho antes, pero la medida como tal no parece tan incorrecta, no?

  2. La veritat és que no entenc quin efecte te el fet de que hi hagi deduccions o no, i a que ve tota aquesta neura de que s’han de treure. Clar el govern més que content, més diners per malgastar. O sigui que si ho faran amb els lloguers, la teoria no diu que si el govern fa això els preus dels lloguers pujaran??, o si es subvenciona al propietari que lloga tampoc baixarà els preus, aleshores a que juguem.
    Per cert l’habitatge no és un luxe i el govern no el garanteix encara que cobris més de 24.000. Ja posats a treure, perquè no treuen l’IBI, això si que és un atracament a ma armada, a més d’impost revolucionari. O sigui que a mi em diuen que soc ric perquè visc en un pis que segons ells val una burrada encara que jo no l’hagi pagada.
    Perquè no ens tracten com a una empresa, i sobre els beneficis que tingui pago?, es clar ells juguen a cavall guanyador, mai perden…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s