Els efectes del "Plan E"


 

Plan E

Plan E

Amb el nom de Pla E es coneix al conjunt d’accions empreses pel Govern d’Espanya a finals de 2008 per contrarestar el fort deteriorament de l’economia. Aquestes incloïen aspectes tan diversos com l’ampliació de les línies de finançament de l’ICO per a les PIMES, o la potenciació del tràfic de mercaderies per ferrocarril. Però segurament la mesura estrella d’aquest pla va ser l’anomenat Fons d’Inversió Local, consistent en un paquet de 8.000 milions d’euros destinat a la realització de petites obres municipals. El seu objectiu últim era proveir d’ocupació a una part important dels nous aturats, provinents del sector de la construcció. Segons les dades manejats, s’estima una creació de 278.000 llocs de treball directes i de fins a 400.000 d’indirectes.

Les particularitats d’aquest pla bàsicament dues:

  • En primer lloc el repartiment de fons es realitzava de manera proporcional a la mida de la població, per la qual cosa tots els municipis poden percebre quantitats per aquest concepte.
  • Les obres han d’iniciar durant 2009 i en qualsevol cas, han de justificar no més tard del primer trimestre del 2010.

L’aplicació del pla, però, ha estat controvertida. Així, des d’alguns fòrums s’ha criticat que el destí d’aquests ajuts sigui el costeja de les xarxes wifi, camps de futbol amb gespa artificial, o la construcció de bars i locals socials semblants . S’ha argumentat, per exemple, la paradoxa que suposa assignar 8.000 milions d’euros a noves obres mentre moltes empreses es veuen abocades al tancament pels retards en els pagaments de les administracions locals per serveis prestats.

Ha estat el Pla E i més concretament el Fons d’Inversió Local una bona idea?

Des d’un punt de vista econòmic, destinar inversions a infraestructures té un retorn social positiu. Tanmateix, una inversió en infraestructures per se no garanteix retorns socials positius. Pensem per exemple en aquell cas d’inversió al Japó en un llarg pont per unir dues illes … una de les quals comptava amb prou feines mig centenar d’habitants. La precipitació en el repartiment dels fons i en l’inici de les obres pot haver esbiaixat a la baixa la rendibilitat social de les obres.

L’objectiu del Pla E era generar llocs de treball. Les projeccions de llocs de treball a generar són el resultat d’extrapolar la generació mitjana de llocs de treball per unitat de despesa en obra pública. Tanmateix cal tenir en compte dues coses: (1) es tracta d’una mitjana que abasta un important nombre d’activitats (no és el mateix edificar un col legi d’instal lar gespa artificial en un camp de futbol) i (2) la inversió a realitzar és prou important com per alterar aquesta “generació mitjana de llocs de treball” basada en dades històriques. Molt ens temem, a la vista de la destinació dels recursos, que la generació real de llocs de treball serà clarament inferior a la prevista.

La tercera qüestió que cal plantejar és si existia una alternativa de ràpida implementació i no discriminatòria entre ciutadans per assignar els 8.000 milions d’euros del fons. Una alternativa que s’havia considerat era la d’emprar aquests recursos a pagar els deutes pendents d’ajuntaments amb proveïdors. Però una mesura d’aquestes característiques, que probablement hauria salvat més d’una empresa, s’enfrontaria al fet de tractar diferent als ciutadans en funció del municipi en el qual visquessin i, el que és pitjor, premiar aquells ajuntaments que no van poder satisfer les seves obligacions enfront de proveïdors.

Plan E

Plan E

Con el nombre de Plan E se conoce al conjunto de acciones emprendidas por el Gobierno de España a finales de 2008 para contrarrestar el fuerte deterioro de la economía. Estas incluían aspectos tan diversos como la ampliación de las líneas de financiación del ICO para las Pymes, o la potenciación del tráfico de mercancias por ferrocarril. Pero seguramente la medida estrella de este plan fue el denominado Fondo de Inversión Local, consistente en un paquete de 8.000 millones de euros  destinado a la realización de pequeñas obras municipales. Su objetivo último era proveer de ocupación a una parte importante de los nuevos desempleados, provinientes del sector de la construcción. Según los datos manejados , se estima una creación de 278.000 puestos de trabajo directos y de hasta 400.000 en empleos indirectos.

Las particularidades de este plan básicamente dos:

  • En primer lugar el reparto de fondos se realizaba de modo proporcional al tamaño de la población, por lo que todos los municipios pueden percibir cantidades por este concepto.
  • Las obras deben iniciarse durante 2009 y en cualquier caso, deben justificarse no más tarde del primer trimestre de 2010.

La aplicación del plan, sin embargo, ha sido controvertida. Así, desde algunos foros se ha criticado que el destino de estas ayudas sea el costeo de las redes wifi, campos de futbol con césped artificial, o a la construcción de bares y locales sociales similares. Se ha argumentado, por ejemplo, la paradoja que supone asignar 8.000 millones de euros a nuevas obras mientras muchas empresas se ven abocadas al cierre por los retrasos en los pagos de las administraciones locales por servicios prestados.

¿Ha sido el Plan E y más concretamente el Fondo de Inversión Local una buena idea?

Desde un punto de vista económico, destinar inversiones a infraestructuras tiene un retorno social positivo. Sin embargo, una inversión en infraestructuras per se no garantiza retornos sociales positivos. Pensemos por ejemplo en aquél caso de inversión en Japón en un largo puente para unir dos islas… una de las cuales contaba con apenas medio centenar de habitantes. La precipitación en el reparto de los fondos y en el inicio de las obras puede haber sesgado a la baja la rentabilidad social de las obras.

El objetivo del Plan E era generar empleos. Las proyecciones de empleos a generar son el resultado de extrapolar la generación media de empleos por unidad de gasto en obra pública. Sin embargo cabe tener en cuenta dos cosas: (1) se trata de una media que abarca un importante número de actividades (no es lo mismo edificar un colegio que instalar césped artificial en un campo de futbol); y (2) la inversión a realizar es lo suficientemente importante como para alterar esta “generación media de empleos” basada en datos históricos. Mucho nos tememos, a la vista del destino de los recursos, que la generación real de empleos será claramente inferior a la prevista.

La tercera cuestión que cabe plantearse es si existía una alternativa de rápida implementación y no discriminatoria entre ciudadanos para asignar los 8.000 millones de euros del fondo. Una alternativa que se había manejado era la de emplear estos recursos a pagar las deudas pendientes de ayuntamientos con proveedores. Pero una medida de estas características, que probablemente hubiera salvado más de una empresa, se enfrentaría al hecho de tratar diferente a los ciudadanos en función del municipio en el que vivieran y, lo que es peor, premiar a aquellos ayuntamientos que no pudieron satisfacer sus obligaciones frente a proveedores.

3 thoughts on “Els efectes del "Plan E"

  1. Per mi aquest pla és una aberració més del sistema, més de lo mateix, no en aprenem, l’únic que sabem fer és invertir en totxo!!. Tinc la sensació de que els nostres mandataris no saben que fer, i l’única ocurrència que tenen és esperar a que els grans (USA, Alemanya, França…)tirin de nou i seguir la seva estela a veure que deixen anar
    Ara resulta que els ajuntaments s’han trobat amb un regalet i no saben com malgastar-ho. A mi em recorda aquests premis que consisteixen en gastar-se una quantitat de diners brutals en una tarda en un centre comercial.
    Aquests despropòsits els estic vivint i patint en directe, ja que treballo en una empresa municipal. Veig a diari com es malbaraten aquests recursos arreglant voreres i transformant carrers de forma innecessària, com es continuen construint casals de barri que solament fan servir els quatre del partit, com es fan camps de futbol d’herba artificial (ecològic je, je). I mentre en altres serveis ni siquiera es compleixen les normatives vigents, tenim vehicles operatius amb més de 15 anys, el sistema informàtic és dels anys 90, els treballadors estan en mòduls portàtils provisionals des de quasi 10 anys.

    La veritat no sé que passarà quan ens hàgim gastat els 8.000 M€, i continuen cavalcant en la crisis i tinguem que començar a tornar aquests diners.

    Es depriment

    Salut

  2. Projectes. Calen projectes de coses que no es fonamentin en requalificacions de terrenys i totxo (esports, joc, cultura, oci)… EL Barça haurà guanyat més diners amb la inversió “Messi” o amb un dels seus famosos terrenys? Doncs igual tothom (administracions incloses). e-administració ja!🙂

  3. Possiblement l’efecte real serà menor al desitjat, però hi haurà un efecte i això ja fa que valgui la pena intentar-ho. Sempre serà millor que el pla de Keynes en tres fases: primer imprimir molts sacs de billets de 5 lliures, però, enlloc de distribuir-los, pagar posteriorment a la gent per enterrar-los i, finalment, pagar a la gent per desenterrar-los de nou. Tot menys donar-los.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s