Lliçons després de la intervenció


jpmorgan

Finalment, i després de molts mesos d’especulacions, s’ha realitzat la primera intervenció a una entitat financera espanyola. La Caja Castilla la Mancha ha estat la víctima, després  de què en el darrer mes el volum de dipòsits es veiés disminuit en 2.000 milions d’euros, i davant la possibilitat de què, de continuar amb l’allau de reemborsaments hi hagués perill de manca de liquiditat.

Molt es podrà parlar de si la gestió de l’equip directiu ha estat més o menys afortunada, o sobre si el peculiar sistema de propietat i govern de les caixes facilita operacions incorrectes des d’un punt de vista empresarial. Les circumstàncies del moment però ens duen a parlar dels efectes col·laterals que ha tingut aquesta mesura:

En primer lloc, no es descarta que a curt i mig termini més caixes entrin a la UVI. Les dificultats d’aquesta entitat eren de domini públic des de feia mesos, com també ho era el fet de què duia mesos intervinguda de facto. No obstant, s’havia intentat evitar arribar a aquests extrems, pel negatiu impacte que podria tenir sobre l’opinió pública, malauradament acostumada en pocs mesos a veure caure venerables institucions financeres. Un cop caiguda la primera, quin incentiu hi ha per aguantar artificialment entitats financeres amb problemes?

En segon lloc, la intervenció ha creat un precedent: el govern assegurarà tant els dipòsits com els pagaments a tercers. Fins ara, el més probable és que tothom comptés que únicament quedessin assegurats els dipòsits en allò que marca el Fons de Garantia (un màxim de 100.000 euros per titular), però quedava la porta obert a què aquells impositors que excedissin d’aquesta quantitat o els tenidors de deute subordinat no poguessin recuperar els seus estalvis. Amb aquesta declaració d’intencions es dóna un missatge de tranquilitat, el que pot aminorar les possibilitat de què una altra entitat financera acabi necessitant una intervenció.

I un tercer comentari és el relatiu a quines seran les conseqüències per l’entitat afectada. Tot i que es prematur parlar d’aquest tema, la intervenció hauria de dur alguna penalització a la institució en qüestió, o al seu equip directiu. Si no, estaríem entrant en una dinàmica perillosa que afavoriria conductes d’inversió poc prudents, amb el benentès de què en cas de que la cosa vagi malament se sortirà al rescat, i aquest serà de franc.jpmorgan

Finalmente, y tras meses de especulaciones, se ha realizado la primera intervención a una entidad financiera española. La Caja Castilla la Mancha ha sido la víctima, después de que en el último mes el volumen de depósitos cayera en 2.000 millones de euros, y ante la posibilidad de que, de continuar con la avalancha de reembolsos hubiera peligro de falta de liquidez.

Mucho se podrá hablar de si la gestión del equipo directivo ha sido más o menos afortunada, o sobre si el peculiar sistema de propiedad y gobierno de las cajas facilita operaciones incorrectas desde un punto de vista empresarial. Las circunstancias del momento pero nos llevan a hablar de los efectos colaterales que ha tenido esta medida:

En primer lugar, no se descarta que a corto y medio plazo más cajas entren en la UVI. Las dificultades de esta caja eran de dominio público desde hacía meses, como también lo era el hecho de que llevaba meses intervenida de facto . No obstante, se había intentado evitar llegar a estos extremos, por el negativo impacto que podría tener sobre la opinión pública, desgraciadamente acostumbrada en pocos meses a ver caer venerables instituciones financieras. Una vez caída la primera, ¿qué incentivo hay para aguantar artificialmente entidades financieras con problemas?

En segundo lugar, la intervención ha creado un precedente: el gobierno asegurará tanto los depósitos como los pagos a terceros. Hasta ahora, lo más probable es que todo el mundo contara que únicamente quedaran asegurados los depósitos en lo que marca el Fondo de Garantía (un máximo de 100.000 euros por titular), pero quedaba la puerta abierta a que aquellos impositores que excedieran de esta cantidad o los tenedores de deuda subordinada no pudieran recuperar sus ahorros. Con esta declaración de intenciones se da un mensaje de tranquilidad, lo que puede aminorar las posibilidades de que otra entidad financiera acabe necesitando una intervención.

Y un tercer comentario es el relativo a cuáles serán las consecuencias para la entidad afectada. Aunque es prematuro hablar de este tema, la intervención debería llevar alguna penalización a la institución en cuestión, oa su equipo directivo. En caso contrario estaríamos entrando en una dinámica peligrosa que favorecería conductas de inversión poco prudentes, teniendo en cuenta de que en caso de que la cosa vaya mal se saldrá al rescate, y este será gratis.

4 thoughts on “Lliçons després de la intervenció

  1. Totalment d’acord, especialment amb la darrera part.

    Penalitzacions, multes, pressó, al carrer, inhabilitacions, procediments judicials…. totes aquestes coses tenen CULPABLES (per acció, per omissió, per deixadesa, per negligència, per avarícia).. que han de tenir un càstic adequat.

    Ja!

    I les que estiguin en situació similar… a caure també ja mateix!

  2. Doncs la veritat és que en Daniel té tota la raó. És absurd que els alts directius marxin “de rosetes” com si aquí no haguès passat res. La meva proposta podria ser cobrir una part de les despeses que suposa reflotar l’entitat subastant o intervenint els comptes dels directius. I atenció amb Caixa Catalunya que és la propera en caure…

  3. No podria estar més d’acord. Cal minimitzar el “moral hazard” a tota costa penalitzant actituds imprudents allà on siguin. Per cert, molt interessant el gràfic. Salutacions

  4. Caixa Catalunya??!!???

    Si és així… tota una primícia d’Economing !!!

    Algú em pot ampliar això? (encara que siguin especulacions)….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s