Una altra banca és possible


1230041243_g_0

Font: José M. Baliellas

El sorteig de Nadal cada any deixa postals irrepetibles. La d’aquest any, però, posa de manifest algunes de les mancances de la política comercial de les entitats financeres, i més concretament la discrecionalitat en el cobrament de comissions. Un dels agraciats amb la Grossa mostra la seva llibreta d’estalvis amb els 300.000 euros acabats d’ingressar. Però a la llibreta es mostra com els 70 euros inicials van quedar gairebé en res a causa de comissions de manteniment i diverses. No triguen a arribar les crítiques a l’entitat financera.

Tenen dret les entitats bancàries a establir comissions per emetre targetes de crèdit, cobrar un xec o realitzar una transferència? Sobre el paper sí, ja que estan prestant uns serveis que tenen un cost. Ara bé, quin és el cost real d’una transferència que li costa 5 euros al client, o el manteniment d’un compte? En alguns casos aquestes comissions res tenen a veure amb el cost del servei.

I aquí entra un altre tema: la discrecionalitat de les comissions. Tenir bones relacions amb el director de l’oficina pot representar el “perdó” o l'”arreglo” de força comissions. Però té sentit un esquema de relació d’aquest tipus en l’actualitat, amb informació que ens arriba de totes bandes? A mi em recorda una mica el que passava anys enrere, quan s’anava a una agència de viatges a buscar un bitllet d’avió. Generalment un sortia pensant de què no li havien venut el millor bitllet, però com no hi havia manera de contrastar la informació (llevat de tenir un conegut treballant en agències de viatges), només quedava en sospita. No es cap casualitat que un dels primers èxits del comerç per Internet van ser els bitllets per a vols…

3 thoughts on “Una altra banca és possible

  1. Trist, trist…

    “Himajinem” que, com a advocat, a més dels honoraris professionals pel servei d’assessorament jurídic, cobrés pel sofà de la sala d’espera, el desgast de la cadira del despatx, pels drets dels autors de les revistes de la sala d’espera (bé això ja ho intenta SGAE i similars), etc…

    Tindria sentit el cobrament si fossin serveis opcionals, no necesaris… però… si per fer un dipòsit m’obren un compte i em cobren el compte i el manteniment… llavors crec que m’estan aixecant la camisa.

    Menys mega-oficines (realment cal que siguin tan grans algunes sucursals?) i deixar de ‘xuclar’ per aquestes comissions.

  2. Totalment d’acord amb Himajina. S’han de dipositar els nostres diners en entitats on no cobrin aquestes comissions de ‘manteniment’. Hi ha varies entitats que no cobren aquestes comissions, potser son més petites però tranquils que no faran fallida i son iguals de serioses que les meves grans.

  3. 100% amb vosaltres dos… però la realitat és que pràcticament cap banc ha adoptat una estratègia low-cost (fora estructures, sucursals a tot arreu, etc, etc…), i que els únics que han apostat per aquesta estructura ha estat per compensar la desconfiança que podia donar un model de banca purament online. Ningú ho ha penstat, és inviable des d’un punt de vista comercial, o és que es trobaria la hostilitat oberta de la resta del sector?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s