La fi dels sectors manufacturers


En el decurs d’un dels habituals sopars-col·loqui que organitza el Cercle per al Coneixement, el professor Sanjay Peters va fer una afirmació prou contundent: ja podem oblidar-nos dels sectors industrials tals i com els coneixíem actualment.  Tot i que de passada, també va fer esment de què aquest oblit es pot estendre a altres sectors relacionats amb els serveis, tals com certes formes de comerç minorista, banca o finances o de turisme.

L’explicació és senzilla: la globalització ha fet no competitius molts sectors industrials (i alguns de serveis), els quals generalment estaven basats en models de baixos costos – baix valor afegit. Si a mitjans dels vuitanta, Seat era una gran oportunitat per a Volkswagen -qualitat similar a la dels cotxes alemanys amb uns costos laborals clarament inferiors-, ara és una liability.  En aquesta línia us recomano l’article que ha publicat Joan Majó a El Periódico.

Si acceptem aquesta premissa, les preguntes que cal fer-se són dues:

  • Cap a quins sectors hem d’especialitzar-nos?
  • Com gestionar la transició cap els nous segments

A la primera pregunta, Peters comenta que actualment hi ha una sèrie de sectors amb força potencialitats. Cita el disseny, el turisme i la indústria del vi.  En el cas del turisme aposta pel turisme de qualitat, deixant enrere el turisme de masses i baix poder adquisitiu

La segona pregunta, però té més difícil resposta. Tota transició genera friccions i genera perdedors. Així va passar als anys vuitanta i noranta amb les reconversions industrials de siderúrgiques, drassanes o indústries textils. L’experiència viscuda en aquella època a zones com el País Basc pot ajudar a crera disseny de polítiques de reconversió que minimitzin aquests impactes.

 

8 thoughts on “La fi dels sectors manufacturers

  1. David,

    Això de la globalització no és cap broma, és un realitat. I menys si parlem d’indústries basades en el baix cost de producció com a element diferenciadors.

    Com va dir Bob Dylan, “els temps estan canviant”, però li va faltar dir “constantment”. Aquí el que fa falta es liderar la transició cap a nous sectors amb major valor afegit. Anar tapant forats pot ser políticament correcte però no ens d’oblidar en centrar l’esforç en el nostre futur economico-social que passa, i coincideixo plenament, en orientar-nos cap a nous sectors.

    Comentes disseny, indústria del vi, turisme de qualitat. Estic d’acord. Afegiria biotecnologia i software especialitzat, per exemple.

    Com fer-ho? Bàsicament enviant dos senyals ben fortes:
    1) Fer entendre que determinats sectors aniran perdent pes (indústria i serveis de baix cost, construcció, turisme massiu), deixant clar quina serà la seva situació el 2020, per exemple.
    2) Deixar ben clars quins són els sectors amb potencial de creixement i afavorir la inversió de tot tipus de capital en els mateixos.

    Ferran SQ

  2. Totalment d’acord amb vosaltres. A part dels sectors que heu dit també considero estratègic per Catalunya el sector farmacèutic.
    Precisament tinc preparat un escrit que sortirà publicat el dilluns preguntant si el sector automobilístic es estratègic per Catalunya. D’aquí a dilluns provaré d’esbrinar quin pes te cada sector en l’economia catalana per analitzar la seva importància en l’economia Catalana. Avui un sector pot donar molta feina però això no vol dir que hagi de ser estratègic pel futur de Catalunya, s’ha de fer una transició de models i per fer això cal un lideratge polític que no veig en cap dels partits polítics Catalans i el sector econòmic no ho pot fer sol. Això es el que em preocupa més. Per exemple, fa més de deu anys que es parla que s’ha de captar un turisme de més qualitat però jo cada dia veig com augmenta el número de turistes ( i es ven com un èxit) i com disminueix el seu consum diari (que significa que es un turista amb poc poder adquisitiu, per tant de ‘poca qualitat’ )

  3. Invercat,

    Totalment d’acord en afegir el sector farmacèutic dins del pack. Respecte del sector automobilístic, com molt bé comentes, jo no el mantindria a qualsevol preu. I sobre el turisme, també d’acord amb què cal augmentar la despesa mitjana, però cal reconéixer que tampoc podem viure únicament del turisme d’alt poder adquisitiu. Ens agradi o no, durant una temporada estarem condemnats a aguantar una certa dosi de turisme low-cost.

  4. Jo, perdoneu, discrepo parcialment.
    El mateix anàlisi que feu vosaltres el fa tothom. Llavors tothom enfocarà la seva oferta, per exemple, al turisme d’alt poder adquisitiu… i aquest és el que és, per més o menys oferta que n’hi hagi.
    I el mateix amb la biotecnologia, la farmàcia, etc. etc.

    És clar que és millor això que no pas una altra cosa… però en realitat, inclús els conceptes canvien… el de “sector”, per exemple.

    Si no, ens trobarem el que ja ha passat sempre. Es crea un parc temàtic per atraure un tipus de turisme, doncs bé, la resta de “veins” han fet el mateix. Es crea un model de fòrmul·la 1 (abans de pilots espanyols, etc.), doncs bé, un altre al costat… (i compte, també a altres països), es potencia els ports esportius (i tots els pobles el mateix)… i els camps de golf… i…

    Ara es creen ‘parc biomèdics’, ‘facultats de medicina’, ‘màsters i postgrau’… i ningú analitza les veritables dimensions del mercat… un augment de la oferta genera sens dubte més demanda, però… amb quins límits?

    S’han construit a Barcelona/Mataró/etc. etc. cap pis que no sigui -fora vpo- (per ‘a’ o per ‘b’) “de luxe”??? Más de lo mismo.

  5. Hi,
    Estem en un país que mai ha fet els deures, ni crec que els faci mai. Vaig acabar un MBA fa 3 anys i ja analitzàvem amb certa preocupació el que ara estem passant, construcció, automòbil, tipus interès baixos, preu petroli, dèficit comercial, etc. També parlàvem de sol·lucions, i al final sempre surtien que el futur eren els servis i el control de l’oci (que consti que per mi el turisme el considero una indústria no un servei).
    Jo era dels que discrepava ja que si no produeixes perque vols un consultor, i si no produeixes i no necessites un consultor, qui és el maco que va al cine.
    Lo de la tecnologia punta és imprescindible però alerta!, solament ens soluciona un 5% del problema essent generós.
    Treballs de poc valor afegit, i tant que els necessitem. Actualment un 80% de la nostra població no pot aspirar a més, el problema és que volen un BMW o un Audi, i clar…, al final el tenen, i si acaben cobrant més que l’altre 15% de població especialitzada i amb bona formació (en la multinacional que treballava KNe he vist nòmines de un muntador de 2.400 € i la del seu encarregat de 1.600) això no va.
    Qué s’ha de potenciar? la FP, i lo fotut és que funciona pitjor que fa 25 anys quan la vaig fer jo.
    sobre els sectors que comenteu.
    – Disseny, crec que ja està funcionant quasi al seu límit de capacitat, si volem més d’aquest sector calen empreses productives, ja que algú haurà de dissenyar el que fabriquen, ja no calen més Agathas Ruices.
    – Sobre el vi, amb aquesta crisis qui és el guapo que es gasta 15€ en una botelleta de vi quan no la sap distingir de un vi jove. Si aquí a Catalunya hem sigut capaços de fer passar el Priorat de vi chusquero al que és ara, vol dir que ja hem tocat el zenit, i ara prou feines tindrem per mantenir-nos a aquest nivell. Aquest és un sector que s’ha mecanitzat molt i que encara ho està fent (chapeau) però que no crearà llocs de treball si no que en perdrà, conseqüència de la seva gran millora de productivitat.
    – el sector farmacèutiu, que voleu que us digui, super-important, però crearà pocs nous llocs de treball. A mès quan Felipe Gonza. va preferir que Catalunya no tingués la seu europea de farmàcia aquí (a canvi de quatre llaminadures, (patents a Alacant, Prev. riscos laborals a Bilbao, i dos més que no m’enrecordo) quan a S.Cugat ja hi havia un macro polígon preparat per rebreu amb AVE inclòs, més val que ens preocupem en mantenir el que tenim que no és poc.
    – Potenciar la informàtica, totalment d’acord, però a tots els nivells i començar per abaix la FP-enginyeries tècniques- superiors- doctorats i investigadors, si no hi ha una bona base els investigadors predicaran al desert, i no podrem aprofitar cap dels seus avanços i descobriments. No ho fem al revés com sempre, si no ens passarà que tindrem uns grans investigadors teòrics de nanotecnologia, i els xinesos ens vendran les aplicacions.
    – Aeronàutica, el mateix d’abans.
    – Fabricants de maqunària, si si, el que sentiu, que al final sempre hem d’anar a Itàlia i a Alemanya a comprar qualsevol maquineta per fer anar les nostres empreses.

    Per cert tal com va dir el profesor Ramón Tremosa “Catalunya serà logística o no serà”, i tal com va dir en una conferència, tenim que aprofitar les mercaderies que ens arriben al nostre port de Barcelona, per transformar-les i vendre-les, no deixar que passin de llarg. Madrid també té port i es diu València, i ja hi ha mercaderies que desembarquen a València, passen per Madriz i s’en van cap a Europa. Atenció que el nostre port no es converteixi solament en un port turístic (per cert que chapeau) tenim molts adversaris, tant aquí com a la resta d’Europa “al loro”.

    salut i força

  6. Per cert, SEAT tindria que tornar a ser catalana, tenim disseny, know how, indústria auxiliar, personal format a tots els nivells, idees i ganes, solament ens falta valor…..
    Total VW tampoc ens volen.

    Salut i força

  7. Seat catalana? Un parell de preguntes d’advocat del diable:

    – Pot sobreviure actualment un fabricant d’automòbils independent?
    – Quins grups estarien disposats a entrar en un negoci tan complex i intensiu de capital com és la Seat?

  8. Dons Sr. Diable, perqué no?. La veritat és que ser una mica vanidos no fa mal, tant al contrari t’ajuda ser una mica més agossarat, que crec que ens fa falta molt més del que ens pensem.
    Penso que aquí a Catalunya ens faltan aquestes mega-grans empreses, hi ha però no son suficients, ja que un teixit industrial com el nostre bassat en la petita i mitjana empresa necessita d’aquests grans conglomerats per existir.

    Totalment independent, penso que no n’hi ha cap d’empresa, ni ho crec necessari que ho sigui. Per mi l’important és que hi hagi capital català i que el centre de decisions sigui aquí. El problema és quan un senyor que està a 2.000 km decideix l’estètica del toledo, es carrega l’Arosa i la furgoneta i a sobre diuen que abans de posar-hi un nom català a un cotxe es capaç de tancar la fàbrica (exagero un poquet, o no!).

    sobre grups que si vulguin posar, difícil de dir certament. Però fixat, resulta que alguns d’aquests grups acaven d’invertir a Spanair, m’han deixat de pedra, per mi és d’aquelles empreses en que solament que assumeixis el deute quan la compres ja la pagues “careta”, perque has de ser un super-gestor si vols no perdre la camisa.

    També tinc el meu dubte sobre si és o no una empresa intensiva en capital, sobretot quan tenen implantat un sistema “Just in Time” tant potent. Quan comprem un cotxe si no està en stock donem una entrada (paguem la seva ineficiencia de disponibilitat de producte), si ells tarden un mes en entregar-te el cotxe, i per fabricar-lo i portar-lo al concesionari 2 dies, ja tenen la teva entrada durant 28 dies, i al que fa 30 ja el pagues completament (a toca teja). Així dons resulta que després de 2 dies ja hem cobrat i entregat el vehicle, als operaris que l’han fabricat de mitja els pagarem en 15 dies, i als nostres proveïdors els pagarem en 90 dies. O sigui cobrem a 2 dies i paguem a uns 50 dies, més aviat sembla el Carrefour que no una fàbrica d’avions.

    Ja sé que faig una mica de trampa, però no m´ho tinguis en compte.

    El que si vull dir, és que aquest sector té moltes ineficiències, i diria jo que no tenen res (algo si, però no tant com diuen) a veure en lo que cobren els treballadors d’aquí respecte els de l’est d’Europa.

    Aleshores, si ens veiem en cor d’entrar a Spanair, per qué no a SEAT, per mi és molt més costos, arriscat i perillós haver entrat a Spanair. (No ens enganyem els alemanys “ningunejaran” SEAT, però ni se la treuran de sobre, ni la vendran, ni deixaran entrar altres capitals.

    Salut i bones festes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s