Un país que fa xup-xup


Dins dels sopars-col·loqui que organitza mensualment el Cercle per al Coneixement (i dels quals n’he parlat alguna vegada en el bloc germà) hem tingut ocasió d’escoltar a Ramon Tremosa. El professor Tremosa, que anys enrere havia treballat força un tema tan actual com és el del finançament, ha preferit obviar aquest debat i centrar-se en la línia d’investigació que l’ocupa actualment: mostrar com amb el sistema portuari actual i una logística adequada, Catalunya pot esdevenir l’Holanda del sud.

De manera resumida la tesi que ha plantejat ha estat la següent:

  • Disposar d’un mínim sistema portuari és una condició necessària (però no suficient) per al desenvolupament d’una regió.
  • Disposar d’un hinterland amb un teixit industrial prou important és necessari perquè el sistema portuari pugui esdevenir efectiu i especialitzar-se en la recepció i tramesa de productes semielaborats.
  • Catalunya disposa d’una xarxa de ports estratègicament situada, combinat amb un teixit industrial consolidat. A més, el fet de situar-se en el sunbelt europeu li permet jugar la carta de port de passatgers, el que representa un factor complementari de notable importància (que possibilita, per exemple, mantenir vols directes als EE.UU. operats per companyies nordamericanes).
  • L’autonomia parcial dels ports que possibilità el Pacte del Majestic ha estat l’element determinant per l’emergència dels Ports de Barcelona i Tarragona, tant en trànsit de contenidors com en trànsit de creuers. Aquest darrer ha estat una filó, els efectes positius del qual, prou significatius, es veuran a mig i llarg termini.
  • Davant l’escenari de reajustament econòmic en el que hem entrat, Catalunya està millor posicionada respecte de la megaregió de Madrid, el teixit industrial de la qual és més feble i que depèn en excés d’un nombre reduït de multinacionals autòctones que corren el risc de ser absorbides per multinacionals forànies.
  • Respecte de l’activitat econòmica futura, cal seguir apostant pel que ja sabem fer.
  • El Pla de Lleida i el Delta de l’Ebre són dues zones candidates a esdevenir part del hinterland de la nova megaregió mediterrània. Disposen de sòl en abundància i estan properes als ports.
  • La pressió de les multinacionals estrangeres pot forçar la construcció de noves infraestructures (com la línia d’alta velocitat de l’arc mediterrani), així com també possibilitat la injecció monetària per a activitats d’R+D o de creació de talent que a hores d’ara és impossible que es pugui aconseguir per altres vies.

El discurs del professor Tremosa és doncs marcadament optimista, cosa poc habitual dins dels creadors d’opinió d’aquestes latituds. Subscric bona part de seves les consideracions, si bé el meu to seria menys optimista. És cert que disposem d’un sistema de ports prou competitiu com perquè empreses com Ikea o Decatlon decideixin carregar i descarregar els seus productes, però no és menys cert que si no hi ha infraestructures es corre el risc de perdre a mig termini aquests trànsits tot i la potencial influència que poden exercir aquestes empreses sobre les autoritats encarregades de proveir-les.

Un altre problema és que, tot i disposar d’un bon pool de talent intel·lectual,  tenim mancances greus pel que fa a talent tècnic. La manca d’un sistema de formació professional atractiu i una excessiva especialització cap a sectors de baixa qualificació en els darrers anys han fet augmentar la polarització de la població ocupada per nivells de formació: molta gent amb baixa formació, poca gent amb formació mitjana, i força gent amb formació universitària. El baix nivell de competència en llengues estrangeres és un handicap afegit.

Finalment un tema que també cal tenir en compte, i que només s’ha comentat de manera  tangencial, és l’entorn institucional. Determinats entorns institucionals poden actuar com a catalitzadors del món empresarial, mentre que d’altres poden actuar de frens. La percepció generalitzada és que ens trobem més aviat en el segon escenari que no pas en el primer. La “cultura del no” institucionalitzada pot frenar interessants projectes logístics que al seu torn possibilitarien el manteniment o ampliació del teixit industrial, eina base per al desenvolupament econòmic.

Independentment dels dubtes que puguin aparèixer, cal reconèixer que Ramon Tremosa ha indicat algunes potencialitats que planteja l’economia catalana i, especialment, ens ha fet obrir els ulls sobre el potencial econòmic dels ports, els grans desconeguts d’aquest país.

2 thoughts on “Un país que fa xup-xup

  1. Retroenllaç: El Bloc Gran Del Sobiranisme » Blog Archive » Catalunya ha d’estar entre el Estats líders

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s