La fi del SIMO: tres teories i una possible oportunitat


L’organització del SIMO (simposi internacional de mobiliari d’oficina en la seva versió tradicional) ha anunciat la cancel·lació de l’edició del 2008 a poc menys d’un mes de l’obertura. La raó adduïda per l’organització ha estat la forta minva d’expositors respecte de l’any anterior, a conseqüència de la crisi econòmica. Així mateix, es comenta que s’està treballant en un nou projecte de fira que veurà a la llum el proper any.

Ha estat la crisi la “culpable” d’aquesta pausa del SIMO que pot arribar a ser definitiva? Cal tenir en compte que aquesta és la 48a edició i que per tant, aquest esdeveniment ha hagut de superar proves de foc com la crisi de finals dels setanta, la ràpida recessió del 93 i l’esclat de la bombolla tecnològica. A més, la crisi actual no ha afectat (de moment) al sector tecnològic.

Una explicació alternativa a l’aturada del SIMO és el declivi del concepte de fira tal i com s’entén tradicionalment. A aquesta teoria s’hi apunta Enrique Dans, qui argumenta que el target d’esdeveniments com aquests ja compta amb informació de primera mà gràcies a webs o blocs, el que fa poc útils les fires.  Aquesta teoria té un contraexemple: l’èxit rotund d’esdeveniments com el Mobile World Congress que des de fa uns anys se celebra a Barcelona.

Finalment, la tercera teoria, formulada per alguns comentaristes de blocs, és que la fi del SIMO es deu senzillament a una mala estratègia de l’organització, que no ha sabut mantenir el nivell de la fira, el que va provocar que les darreres edicions fossin una ombra del que va arribar a ser fa una dècada. Personalment penso que aquesta és la principal explicació. Els darrers moviments del SIMO, on tot hi cabia, van generar una fira on ni el professional s’hi sentia còmode, ni el públic en general trobava prou atractius per pagar l’entrada. De fet, per als visitants habituals, la fi ja estava cantada feia temps.

I arribats aquí, cal destacar una oportunitat: Barcelona pot recuperar el paper perdut quan perdé definitivament la fira d’informàtica (l’Informat) a finals de la passada dècada. Com?

  1. Dirigint la fira principalment al públic en general (els professionals ja tenen el Mobile World Congress, que se solapa en molts àmbits).
  2. Utilitzant la fortalesa del fenomen web 2.0, incorporant-lo en el nucli de la Fira.

Aquesta proposta penso que és factible. El sector tecnològic té molt de recorregut i les fires tenen encara un paper important de socialització. Només cal repensar com realitzar-la. Hi haurà algú que sàpiga aprofitar l’oportunitat?

One thought on “La fi del SIMO: tres teories i una possible oportunitat

  1. Hola

    Reitero l’exposat en un altre lloc (les poques idees que tinc clares, les intento difondre molt)… cal una fira a nivell europeu sobre videojocs. Hi ha una a Las Vegas, però cal una europea. Aquí és on s’ha de treballar.

    Respecte a la desparició de fires… avui mateix s’anuncia que no és farà la propera edició de NIVALIA, el Saló de la Neu a la Fira de Barcelona.

    Una cosa es que morin les fires, (algunes). I la teoria de que no són tan útils pel tema internet és un mig diagnòstic… les fires ara han de ser diferents.

    SIMO no tenía un enfoc. I molt m’equivoco però segurament no el trobarà pq intenta agrupar coses molt diverses que lluiten per ser, precisament, diverses i diferents.

    D’aquí l’éxit la fira dels mòbils. O dels còmics (que no del llibre). O el Bread & Butter (que no tot tipus de moda).

    Són les fires 2.0. Fenòmens inmensament minoritaris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s