Goodbye Frigo


Unilever, el conglomerat holandès propietari entre altres de la marca de gelats Frigo, anuncia la finalització d’operacions a la planta que té al Poble Nou, amb la consegüent pèrdua de prop de 250 llocs de treball, majoritàriament de treballadores entre cinquanta i seixanta anys.

La notícia ha sentat com un gerro d’aigua freda el mateix dia en què Seat anunciava un expedient de regulació d’ocupació (ERO) a causa de la forta davallada de les vendes de cotxes. Però des d’un punt de vista empresarial té la seva lògica: es tracta d’una factoria que ha quedat obsoleta, que està situada en una zona urbana on difícilment s’hi pot encabir una activitat fabril com la que s’ha estat duent a terme fins ara, i que el producció pot ser realitzada a centenars, fins i tot a milers, de quilòmetres del lloc on es distribueixen.

La notícia, però, ha tret a relluir una pràctica ja habitual, però aparentment desconeguda pel gran públic. El Magnum o el Cornetto que t’estàs menjant ja no arriba d’una fàbrica situada a desenes o potser centenars de quilòmetres sinó de l’altra banda d’Europa. Això ha estat possible gràcies a dos fets: (a) l’aposta per centrar-se en gelats de gamma alta (fixeu-vos que Frigo ja pràcticament no ven polos); i (b) l’estandarització del producte amb les marques homònimes que Unilever té arreu del món. Així, el Magnum, el Cornetto o la Vienetta (l’antiga Comtessa) són productes globals.

Així no són infreqüents casos com el que em van contar fa temps. La multinacional va apostar per introduir els Magnum al mercat xilè. El resultat fou tan positiu que es van trobar desbordats de comandes i amb un greu risc de ruptura d’estoc. Per evitar-lo es va estudiar a quines altres fàbriques de gelats es podia produir una comanda prou gran que permetés paliar l’error de càlcul. L’única disponible estava a Estocolm. I així fou com alguns dels primers Magnums xilens vingueren de l’altra part del món. Coses de la globalització…

4 thoughts on “Goodbye Frigo

  1. Totalment d’acord amb el teu plantejament. Possiblement ens caldria un altra tipus d’empresa per aquest pai, no?

    Felcitats per el teu blog.

  2. De totes maneres, el fenòmen em sembla més curiós és el de la “globalització” gelatera. A Portugal sembla no existir el Cornetto de vainilla, a més que la marca no és Frigo, sino Ola (com a molts altres llocs).

  3. El nom de la marca varia segons els països. A Espanya és Frigo perquè Unilever va comprar la marca (llavors en mans locals) a principis dels setanta. Sobre el tema de la major o menor globalització del producte, la tendència actual és disposar d’una sèrie de productes transnacionals (com el Magnum o el Cornetto), i completar el portafolio amb alguns productes locals que funcionen.

    El tema de l’aparició/desaparició de determinats gelats té a veure amb el nombre màxim de referències amb què es treballa. Em penso que Frigo aplica amb alguns gelats una estratègia tipus “Walt Disney”, consistent a introduir al mercat per un temps limitat gelats que havien funcionat temps enrere.

    Merci pels vostres comentaris i, pel cas del Deferal, per la felicitació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s