La importància de no dir-se Garcia


Fa més d’una dècada es va popularitzar en la comunitat científica una  afirmació del tipus “la importància de dir-se Smith”, referida al biaix anglosaxó que predominava en l’acceptació d’articles per a la publicació a les revistes acadèmiques de major prestigi. Segons aquesta afirmació, la probabilitat d’acceptació creixia si el cognom sonava a anglosaxó o si l’autor posava com afiliació alguna universitat de les més conegudes.  Desconec si es va realitzar algun estudi per intentar calibrar aquesta afirmació, però la percepció dins de la comunitat apuntava en aquesta direcció.

Sembla ser, però que hi ha més àmbits en els que dur o no un determinat cognom comporta una major probabilitat de tenir un estatus social més elevat.  Un article publicat fa pocs dies a la revista Investigaciones Económicas per tres professors de les Universitats d’Alacant i Múrcia mostra que pel cas espanyol dur un determinat cognom matters, ja que existeix una relació estadística entre cognoms i estatus socials.

L’estudi utilitza la informació del llistin telefònic i la creua amb diversos indicadors d’estatus social (com el llistat de doctors, advocats, professors universitaris, o candidats a les eleccions). En tots aquests casos existeix un important diferència entre la distribució dels cognoms de la població i la distribució dels cognoms del col·lectiu citat. Així,  els cognoms dels col·lectius citats solen ser amb una major probabilitat menys habituals, preferentment combinacions de cognoms ja existents. En canvi, no s’aprecien diferències importants entre la distribució dels cognoms de la població i els dels aspirants a places d’auxiliar administratiu a l’Administració, un lloc de treball que podria considerar-se com a mitjà.

Els autors intenten explicar el motiu d’aquesta relació estadística, i cerquen la justificació en el desig de diferenciació que va dur en un moment donat a moltes famílies amb un alt estatus social a mutar els seus cognoms, generalment combinant-los en un de sol. Aquesta, de fet, era l’única manera de diferenciar-se que va existir a partir de 1870, quan el Registre Civil va unificar els criteris d’adopció de noms i cognoms, fins llavors molt elàstics.

Una darrera curiositat: tot i que el cognom més habitual a Espanya és Garcia, només és dut pel 3,5% de la població.

2 thoughts on “La importància de no dir-se Garcia

  1. El que no tinc tan clar és que, intent predatori dels clients de Spanair apart, tingui sentit augmentar les freqüències de vol entre BCN i MAD…

    Salutacions cordials

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s