Emprenedoria selectiva


La Generalitat acaba de fer pública la convocatòria d’ajuts per a persones que es vulguin establir com a autònomes, dins del Pla Inicia. Aquesta línia d’ajuts, dotada amb 11,6 milions d’euros, es destina tant a subvencionar l’establiment com a treballador autònom, els estudis de viabilitat del projecte empresarial (amb un topall de 1.000 euros), i la formació necessària per a l’establiment del negoci (també fins un topall de 1.000 euros).

Un aspecte a tenir en compte és que no tothom pot beneficiar-se de l’ajut a l’establiment com autònom. Concretament, en queden exclosos els homes entre 30 i 45 anys.

Personalment considero que aquesta exclusió de facto ajuda ben poc a fomentar l’esperit emprenedor.

Diversos estudis mostren que el l’emprenedor-tipus (per exemple el perfil dels emprenedors madrilenys) és precisament el d’un home en aquest tram d’edat. Per tant, aquests ajuts no són pròpiament ajuts a l’emprenedoria, sinó ajuts perquè determinats col·lectius puguin ser emprenedors.

Arribats a aquest punt la pregunta que caldria fer-se és: per què el perfil d’emprenedor és un home, de mitjana edat, i amb estudis superiors? Apuntem algunes teories:

a) Els altres col·lectius (dones, joves, seniors) tenen majors dificultats que els homes de mitjana edat a l’hora de cercar finançament.

b) L’edat i els estudis poden ser factors determinants perquè una persona es decideixi a emprendre.

Em penso que la Generalitat s’ha quedat amb la primera teoria. D’acord amb la mateixa, si cal ajudar amb un col·lectiu, aquest hauria de ser aquell que ho té més difícil per trobar finançament.

Aquesta teoria té un gran però. Aconseguir finançament és sempre una tasca difícil, però no depèn bàsicament del fet de ser home o dona, jove o senior, sinó del pla d’empresa que hom pugui aportar. Aquest però sembla un criteri secundari per a la Generalitat, i prefereix discriminar les ajudes en funció de variables que puguin verificar-se només mirant el DNI.

Jo sóc dels qui penso que cal donar versemblança a la teoria B. És difícil que una persona de 20 anys es decideixi a emprendre, entre altres coses perquè li manca una mínima trajectoria professional i algun que altre fracàs. És difícil també que una persona passada la cinquentena s’arrisqui a emprendre, ja que generalment un es torna més conservador.

Per tant, probablement aquests ajuts acabaran tenint un efecte no desitjat ja que (a) no es farà l’ús que se’n faria si estiguessin oberts a tothom i (b) poden acabar finançant projectes inviables únicament pel fet d’anar signats per una persona que pertany a la “quota”.  Si jo fos la Generalitat em plantejaria universalitzar els ajuts, però sempre i quan es vinculessin a l’aprovació prèvia d’un pla d’empresa que oferís mínimes garanties de viabilitat. Així mateix, vincularia la quantia de l’ajut no al fet de tenir una determinada edat, sinó al sector en el qual pretén operar el nou negoci.

2 thoughts on “Emprenedoria selectiva

  1. Estic 100% d’acord amb tu. Hi ha moltes microempreses que fracassen no pas perquè sigui una mala idea sinó perquè el pla d’empresa no és realista amb l’entorn. Cal haver estat un temps tastant aquest entorn amb el que després t’hi has de relacionar. De fet, a algunes bases per optar a aquestes ajudes, cal fer un bon treball de diagnòstic, estil DAFO per convèncer els “buròcrates”, especialment en àmbits de negoci poc desenvolupats.

    Segon, quan vaig anar a una xerrada sobre el Sylicon Valley em va semblar molt interessant el que comentaven tres joves emprenedors d’aquí. Van detectar que aquí, incloent-hi l’administració però també els capital risc, veuen amb mala cara els fracassos professionals. Però a USA els veuen positivament. Si una empresa que crees amb 25 mor amb 28 és lògic pensar que la segona experiència, la que pot ser exitosa, serà passats els 30.

    Hi ha un altre motiu que crec que seria argumentable en la societat 2.0. Les probabilitats de superar els 5 anys de vida augmenten, lògicament, si l’empresa té bon capital humà, però també si té una bona xarxa de gent al voltant pels moments de canvi, o simplement bons subministradors. En una societat 2.0 jo crec que els llaços de confiança forts es fan a partir des 5 anys d’experiència professional, possiblement després d’haver canviar 2 o tres cops de feina (quan segurament coneixem gent de tot el món). I sobretot, amb 23-25 anys és difícil conèixer gent de 30, que són els que poden donar suport al nou emprenedor. en definitiva, que volen gent que es foti una òstia per a que la segona idea emprenedora li diguin que no li donaran.

  2. David,

    Ho expliques molt bé a l’inici. Els ajuts intenten incentivar a ser autònom a aquells que no tenen els incentius. A aquells que “els hi surt ser-ho” no els calen els incentius (“aquests”).

    La llàstima és que, vist així, l’objectiu és absurd, pq. segurament conseguiran que més gent “no procliu” sigui finalment autònoma, però que fracassi (perque, possiblement, no són a la millor banda d’edat o en les millors condicions).

    Però les polítiques de subvencions, ja tenen aquestes cosesn en aquest país. No pretenen (erroniàment) “ajudar” o “premiar” a qui pot “sortir-se’n” (persona amb 30’s/40’s) i un bon projecte… sino que l’ajut va destinat a que, com diu l’Andreu, la gent s’equivoqui…(amb diners públics).🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s