Tres arguments a favor (i tres en contra) de la promesa dels 400 euros


Mentre estàvem a la Catosfera es donà a conèixer la notícia del Cap de Setmana: José Luis Rodríguez Zapatero es comprometia a retornar 400 euros a cadascun dels treballadors i pensionistes. La mesura s’ha argumentat basant-se en el fet de què ajudarà a pal·liar l’encariment dels preus i de les hipoteques, serà universal i disposa d’un coixí pressupostari per a fer-la (o millor dit, del superàvit pressupostari d’aquest any).

Com és lògic, i més tenint en compte la proximitat de les eleccions, aquesta proposta ha estat desqualificada pels partits de l’oposició, que l’han criticat en diferents àmbits.

Quins arguments juguen a favor i en contra de la mesura, des d’un punt de vista estrictament econòmic?

A favor:

  • Permet compensar (parcialment) la creixent pressió fiscal deguda a l’increment de la inflació. La inflació va tancar el 2007 amb un 4,2%, molt lluny del 2% amb què es van fer les previsions i amb què es van elaborar les taules de l’IRPF per al 2007 . Per tant, ens estan retornant uns diners que no haurien d’haver sortit de les nostres butxaques.
  • Pot ser un bon estímul per al consum de les famílies, que no passa pels millors moments. El consum de les famílies està caient a un ritme més fort del que es preveia. La “minipaga” pot ser un estímul per al consum, al ser uns diners no previstos.
  • Es tracta d’una mesura universal. A diferència d’altres mesures dutes a terme anteriorment, on es limitaven els beneficis a determinats col·lectius (que no sempre coincidien amb els més necessitats), aquesta mesura beneficia a tothom (tots els qui declaren IRPF).

En contra:

  • Pot ser una mesura que agreugi més la inflació. Un dels problemes de l’economia espanyola és el persistent diferencial d’inflació respecte a la zona euro. Una mesura d’aquestes característiques és previsible que generi un petit repunt en els preus, una conseqüència no desitjable en uns moments en què els nivells de preus s’han disparat.
  • Es consumeix un fons de reserva per a futures necessitats. Ningú sap si la desacceleració econòmica a la que ens enfrontem serà més o menys intensa. Per tant, gastar-se el superàvit no sembla l’estratègia més prudent en un context on, potser en un futur caldran aquests recursos.
  • El cost d’oportunitat d’aquesta mesura. Una política d’aquest tipus té efectes únicament a curt termini. La pregunta és si no hauria estat millor destinar aquests diners a polítiques d’oferta, com noves infraestructures o estimular la innovació o la R+D, que podrien garantir beneficis permanents.

3 thoughts on “Tres arguments a favor (i tres en contra) de la promesa dels 400 euros

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s