Fusions imminents?


Les caigudes de la borsa d’ahir dilluns van tapar una notícia força important: Josep Maria Loza, qui durant nou anys ha dirigit Caixa Catalunya, deixa el seu càrrec enmig de la roda de premsa de presentació dels resultats i en absència del president de l’entitat, Narcís Serra. Es veu que era públic i notori que el model d’entitat que tenien al cap era incompatible amb el de l’altre: mentre Loza propugnava una caixa “a la antiga”, Serra s’estimava més una caixa proactiva en termes de participacions industrials.

Tot i que Loza no havia deixat un successor, aquest ha aparegut ràpidament. Es tracta d’Adolf Todó, actual director general de Caixa Manresa, i considerat com un dels professionals més capaços del sector. De fet, el seu nom ja s’havia apuntat per succeir a Isidre Fainé quan aquest accedí a la presidència de La Caixa.

L’entrada de Todó pot suposar també la reactivació del procés de fusió de les caixes d’estalvis catalanes, del qual se n’ha anat parlant durant els darrers anys de manera intermitent. A diferència d’altres Comunitats Autònomes, pràcticament no ha existit procés de concentració de caixes d’estalvi a Catalunya. De fet, el darrer episodi fou la fusió de la Caixa de Pensions amb la Caixa de Barcelona, i d’això ja fa pràcticament dues dècades. Però els canvis d’hàbits del consumidor, la creixent sofisticació dels productes financers i la globalització dels mercats pressione a favor de la concentració empresarial. Els problemes de la crisi hipotecària, a més, poden jugar a favor de la concentració, en el cas de què alguna d’elles tingui problemes.

S’ha parlat molt de generar una “segona caixa”, integrant les nou caixes “petites” (o sigui, que no són “La Caixa”), amb Caixa Catalunya al capdavant. Jo sóc una mica escèptic davant d’aquesta possibilitat: es tracta de caixes amb orígens molt dispars, i on el pes dels stakeholders (corporacions municipals, diputacions, societat civil…) és molt variable.

Jo sóc més partidari d’un model amb una “segona caixa”, resultat de la fusió de Caixa Catalunya amb les de Girona i Tarragona (d’origen provincial), i una “tercera caixa” que fos el resultat d’algunes (potser no totes) de les caixes comarcals. Una configuració d’aquest tipus donaria prou mida a les entitats (cal recordar que Caixa Catalunya és la tercera caixa en volum d’Espanya), i alhora no generaria un excessiu grau de concentració.

Si s’acabés formant aquesta “segona caixa” seria un procés força curiós, ja que les caixes de Girona i Tarragona van néixer després de la Guerra Civil a partir de les oficines que la Caixa Catalunya de llavors (originàriament la Caixa d’Estalvis Provincial de Barcelona) tenia en aquelles demarcacions.

4 thoughts on “Fusions imminents?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s