Les darreres xifres sobre assistència i recaptació a les sales de cinema han encès les alarmes al sector. Només el 2007, es van vendre 20 milions de tiquets menys que al 2006, o el que és el mateix un descens del 16,4%. No és el primer any que cau l’assistència als cinemes. De fet, aquest procés es ve produint des de fa uns anys, fins el punt que en algunes zones el nombre de tiquets venuts ja és la meitat que fa cinc anys enrere. I les previsions per al 2008, desacceleració econòmica inclosa, pinten encara pitjor.

Una conseqüència d’aquesta tendència a la baixa la trobem en el nombre de sales d’exhibició, que decreix any rere any. A més, en els darrers temps ha aparegut un fenomen més preocupant: a diferència del que passava fins actualment, on el perfil de sala tancada era el d’un cinema dels de tota la vida, comencen a tancar-se sales que van ser inaugurades no fa ni dues dècades. L’exemple dels Yelmo de Sant Feliu, els Cinesa Montigalà o els Lauren de Girona pot començar a ser força habitual.

Quines són les causes d’aquest descens? La temptació ràpida és atribuir-ho a les descàrregues d’Internet. Però quedar-se amb aquesta música és autoenganyar-se. Hi ha altres factors tant o més importants que les descàrregues il·legals, alguns dels quals estan sota el control dels propis empresaris.

Un d’ells és el model de negoci, especialment pel que fa a les polítiques de preus. Sembla mentida que el sector de les sales de cinema, llevat d’algunes honroses excepcions, funcioni de la mateixa manera que ho feia quatre dècades enrere, basant el seu negoci en oferir servei les tardes i els vespres, i una política de preus on et costa el mateix (o gairebé) anar a la sessió del dissabte al vespre que a la del dimarts a la tarda.

No obstant això hi ha qui s’ha posat les piles i podrà capejar el temporal, bé focalitzant-se en un segment determinat (el cas dels cinemes Verdi, per citar un exemple), o bé sent imaginatiu i cercant nous públics (el cas dels Icaria, que han apostat per les escoles, aprofitant que passen les pel·lícules en versió original i són prou atractives pel gran públic). Un exemple d’aquesta estratègia el trobem en els cinemes Alexandra, que des de fa un temps ofereixen dues propostes força interessants: esmorzar + sessió matinal per 5,30 euros, i cinema + sopar amb debat. Dues propostes força interessants que trenquen el monòton panorama de l’exhibició a Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s