La taxa de variació interanual de l’IPC es va situar al gener en el 0,8%, el registre més baix des de fa molts anys. Aquesta excepcionalitat encara és més marcada si es compara amb la inflació d’un any enrere, que s’enfilava fins al 4,3%. De fet, es preveu que si no hi ha canvis significatius, la inflació pugui arribar a ser negativa en els propers mesos.
Vol dir això que ens trobem davant d’un episodi de deflació? No necessàriament. Bona part de la forta caiguda de l’IPC es deu única i exclusivament a les fluctuacions del preu del petroli. De fet, si excloem els productes energètics, la taxa d’inflació interanual es va situar en l’1,9%, una taxa modesta, però positiva. Si agafem la taxa d’inflació subjacent (que exclou els productes energètics i els aliments no elaborats), la taxa d’inflació dóna registres similars (2%).
En aquest darrer cas, a més, podem observar l’evolució durant aquest darrer any. I si bé s’aprecia una tendència decreixent, res ens fa pensar que aquesta taxa pugui arribar a xifres negatives. Per la qual cosa no és previsible entrar en un episodi deflacionista d’aquels que en podríem considerar perillosos.
No obstant això, l’IPC espanyol té una petita trampa: no inclou una imputació del cost de viure en un habitatge de propietat, tal i com fan altres països. Aquest fet va evitar, per exemple, suavitzar l’increment del cost de la vida en l’època de la bombolla, però també suavitza les caigudes derivades del seu esclat. En cas de què aquest estigués incorporat, molt probablement ja seríem davant d’un episodi deflacionista.
La tasa de variación interanual del IPC se situó en enero en el 0,8%, el registro más bajo desde hace muchos años. Esta excepcionalidad es aún más marcada si se compara con la inflación de un año atrás, que escaló hasta el 4,3%. De hecho, se prevé que ,en ausencia de cambios significativos, la inflación pueda llegar a ser negativa en los próximos meses.
¿Quiere esto decir que nos enfrentamos ante un episodio de deflación? No necesariamente. Buena parte de la fuerte caída del IPC se debe única y exclusivamente a las fluctuaciones del precio del petróleo. De hecho, si excluimos los productos energéticos, la tasa de inflación interanual se situó en el 1, 9%, una tasa modesta, pero positiva. Si tomamos la tasa de inflación subyacente (que excluye los productos energéticos y los alimentos no elaborados), la tasa de inflación da registros similares (2%).
En este último caso, además, podemos observar la evolución durante este último año. Y si bien se aprecia una tendencia decreciente, nada hace preveer que esta tasa pueda llegar a cifras negativas. Por lo que no es previsible entrar en un episodio deflacionista de aquel que podríamos considerar peligrosos.
No obstante, el IPC español tiene una pequeña trampa: no incluye una imputación del coste de vivir en una vivienda de propiedad, tal y como hacen otros países. Este hecho evitó, por ejemplo, suavizar el incremento del coste de la vida en la época de la burbuja, pero también suaviza las caídas derivadas de su estallido. En caso de que éste estuviera incorporado, muy probablemente ya estaríamos en un episodio deflacionista
Jo crec personalment que estem en deflacció. Dels proveïdors que tenim a la nostra empresa, ningú s’atreveix apujar preus, és més treballem amb preus a la baixa. Jo estic en el sector de residus, i alguns preus han baixat a 0, i d’altres estan a un terç del preu de fa un any, aixó en materials reciclats, hi ha bones ofertes per comprar amb preus inferiors als de l’any passat. El cas és que nigú comprem res.
els únics que han pujat preus són les Administracions públiques i els serveis que presten a través de concessions. Per ejemple, a Terrassa l’aigua l’han pujat un 14%, i la gestió del residu orgànic en la planta de compostatge un 18 %, la llum també ha pujat no quan. Total que al final sempre som els mateixos els que ens ajustem, els altres a viure.
Salut
Hola,
El que comentes és cert, però només amb un petit matís: aquests preus que comentes no són preus del consum sinó preus industrials (concretament matèries primeres). El comportament d’aquests preus sol ser bastant erràtic i no necessàriament dóna bones pistes. De fet, els preus industrials han mostrat una evolució molt continguda en els darrers anys, tot i l’aparent bonança econòmica.
El que sí subscric al 100% són els augments, alguns cops allunyats de tota justificació, de tarifes regulades.
Los precios “de mercado” van a la baja. Conozco muchas tarifas de precios a cliente final por importes menores a los del año pasado. “Vender cómo sea”.
Los precios “regulados”, al contrario. Y ello es un auténtico escándalo del que, extrañamente, apenas nadie dice nada.